“En la LS no hi ha cap marca de cohesió referencial però gràcies al context i al coneixement del món, podem comprendre el missatge”. Aquesta és una de les diferents afirmacions que es van comentar al curs d’anàlisi del discurs aplicat als ils del passat 21 de maig impartit per la professora de lingüística de la Universitat d’A Coruña Esperanza Morales. Durant les quatre hores de curs, es va parlar de la cohesió, un concepte que no és sempre estrictament gramatical com van poder veure els assistents. Tanmateix, es va fer referència, amb diversos exemples, a processos com la gramaticalització, la substitució, la repetició lèxica, la correferencialitat o l’elipsi.  Aquests mecanismes ajuden a que el text  tingui un determinat significat i una connexió sintàctica entre les seves oracions tot i que, no només és important la connexió sinó també la seva rellevància dins el context comunicatiu.
Altres conceptes exposats per la professora Morales, com ara el tema i el rema o el tòpic i el focus, utilitzats per descriure l’estructura de l’enunciat des del punt de vista informatiu, van servir per reflexionar sobre la estructura oracional tan de la llengua de signes com la oral. Després de treballar sobre diferents exemples, es va poder veure que, el que pot ser una estructura típica en la llengua de signes no ho és en la llengua oral i que no ens equivoquen si diem que les llengües orals es diferencien més que les llengües de signes, donat que el gest és més universal

“En la LS no hi ha cap marca de cohesió referencial però gràcies al context i al coneixement del món, podem comprendre el missatge”. Aquesta és una de les diferents afirmacions que es van comentar al curs d’anàlisi del discurs aplicat als ils del passat 21 de maig impartit per la professora de lingüística de la Universitat d’A Coruña Esperanza Morales. Durant les quatre hores de curs, es va parlar de la cohesió, un concepte que no és sempre estrictament gramatical com van poder veure els assistents. Tanmateix, es va fer referència, amb diversos exemples, a processos com la gramaticalització, la substitució, la repetició lèxica, la correferencialitat o l’elipsi.  Aquests mecanismes ajuden a que el text  tingui un determinat significat i una connexió sintàctica entre les seves oracions tot i que, no només és important la connexió sinó també la seva rellevància dins el context comunicatiu.

Altres conceptes exposats per la professora Morales, com ara el tema i el rema o el tòpic i el focus, utilitzats per descriure l’estructura de l’enunciat des del punt de vista informatiu, van servir per reflexionar sobre la estructura oracional tan de la llengua de signes com la oral. Després de treballar sobre diferents exemples, es va poder veure que, el que pot ser una estructura típica en la llengua de signes no ho és en la llengua oral i que no ens equivoquen si diem que les llengües orals es diferencien més que les llengües de signes, donat que el gest és més universal.

 

 

   
© ®ACILS 2015